Quan cal fer una endodòncia?
Un tractament de conductes és necessari quan la càries ha afectat la polpa dental i ha produït inflamació irreversible o necrosi (mort del nervi), quan hi ha una infecció periapical (abscés) a la punta de l’arrel, o quan la dent ha patit un traumatisme que ha danyat el teixit pulpar.
Com es realitza el tractament de conductes?
Primer s’aplica anestèsia local per garantir un procediment completament indolor. La Dra. Gúrpide accedeix a la cambra pulpar, extreu la polpa afectada i neteja i desinfecta el sistema de conductes radiculars amb instruments de níquel-titani d’última generació. Finalment, els conductes es segellen amb un material bioinert i la dent es restaura amb una corona o un empastament.
El microscopi Zeiss: per què fa la diferència
L’ús del microscopi quirúrgic Zeiss permet treballar amb una magnificació de fins a 25 vegades, identificant conductes secundaris que no serien visibles a ull nu, detectant fractures i realitzant una neteja i obturació molt més precisa. Això es tradueix en una taxa d’èxit significativament superior, menys sessions necessàries i una major preservació de l’estructura dental.
Quant dura un tractament de conductes?
Entre 1 i 2 sessions de 60-90 minuts, depenent de la complexitat i el nombre de conductes de la dent.
La dent endodonciada es pot trencar?
Una dent sense polpa és més fràgil. Per això es recomana protegir-la amb una corona de ceràmica, especialment si és una dent posterior que suporta forces de masticació.
Quina alternativa hi ha a l'endodòncia?
L’única alternativa és l’extracció seguida d’un implant o pròtesi. Conservar la dent natural és sempre la primera opció.
Es pot fer una endodòncia en una dent ja tractada anteriorment?
Sí. La reendodòncia (o endodòncia secondary) es realitza quan un tractament anterior no ha estat suficient. El microscopi Zeiss és especialment útil en aquests casos.